Al terrat de casa meva
passejava sempre un gat,
els ulls grossos com taronges
i els bigotis estirats.
Miau, miau, el gat cantava,
miau, miau, dalt del terrat.
No ho creureu: es deia Pere
i parlava el català;
recitava poesies
amb accent de l´Empordà.
Miau...
Coneixia moltes rates,
però a cap no feia mal;
preferia les patates
amb vinagre, oli i sal.
Miau...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada