El passat dimarts 21 de març, al gimnàs de l'escola els nens i nenes de Segon van fer retrocedir el temps uns quants milers d'anys per a fer tornar els mites de l'antiga Grècia i representar-los per als seus companys i companyes de P5 i de Primer.
Perseu i Medusa, Eco i Narcís, El cavall de Troia, La capsa de Pandora, Teseu i el Minotaure i el mite del Rei Mides, van tornar a cobrar vida de nou a l'escenari del nostre teatre grec. Però... quin sentit té tornar a narrar els mites grecs,
unes històries clàssiques tan antigues, en ple segle XXI? La majoria es
remunten a l’edat del bronze, segles abans de l’escriptura. Quina utilitat
poden tenir per als nens i nenes de la classe de Segon de Primària i, per tots
els oients i espectadors de la seva representació? Què en poden treure els nens
i nenes d’avui en dia que viuen envoltats d’smartphones, tauletes i continguts
al “núvol”?
Doncs
hem pensat que en poden treure molt més profit del que d’entrada ens pensem.

En segon lloc, els mites són la base de la nostra llengua i de la literatura universal. Podem trobar al·lusions als mites grecs a l'obra de Shakespeare o a la de Mossèn Cinto Verdaguer; en diferents contes clàssics com els dels germans Grimm o en pel·lícules de cinema com per exemple, My Fair Lady de George Cukor.
En tercer lloc, formen part del nostre llenguatge quotidià. quan diem que algú ha obert la capsa de Pandora o que algú altre està fent un esforç titànic, estem fent servir referències que provenen dels mites clàssics.
En quart lloc, els mites amplien les fronteres de la nostra imaginació i ens inspiren a lluitar per assolir els nostres somnis; els mites contenen les esperances i els somnis de tota la humanitat.
No us perdeu doncs aquest vídeo que recull els millors moments d'aquesta activitat de Llengua Catalana, Educació Física i Educació Artística.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada